Desmuntem mites sobre alimentació saludable i sostenibilitat, aportant rigor científic i evidència empírica i explicant les coses tal com són.

El gluten és nociu per a la salut

El gluten és una proteïna vegetal present en cereals com el blat, l’ordi o el sègol, i està totalment contraindicat per a celíacs. D’aquí ve que en els darrers anys hagin augmentat productes i dietes sense glútens per a més qualitat de vida dels que no el toleren. Però sembla cada vegada més habitual que persones que no són celíaques recorrin a aliments sense glútens perquè entenen que són més saludables. Error. Els científics són contundents: “una dieta sense gluten no té cap sentit mèdic per als individus que no pateixen malaltia celíaca. Aquestes persones només estan malgastant els seus diners en productes més cars que no els reporten cap benefici”, afirma el doctor Daniel A. Leffler, director de recerca clínica del Centre Celíac al Beth Israel Deaconess Medical Center de Boston. El doctor Stefano Guandalini, director mèdic del Centre sobre la Malaltia Celíaca de la Universitat de Chicago, és igual de categòric: “una dieta sense gluten només l’haurien de seguir les persones a qui han diagnosticat malaltia celíaca”.

El vidre és el material més sostenible

El vidre sovint es percebut com l’alternativa més sostenible. Tot i això, aquest material també té alguns punts negres en el seu cicle de vida. D’entrada, per produir qualsevol objecte de vidre, una ampolla o un tupper per exemple, aquest s’ha d’escalfar a altes temperatures per modelar-lo, la qual cosa suposa una despesa d’energia molt gran en comparació amb altres materials com el plàstic o l’alumini. El mateix passa en el procés de reciclatge del vidre, durant el qual es necessita una quantitat d’energia elevada, no tanta com en la seva producció però sí major a la necessitada pel reciclatge del plàstic. Actualment, el plàstic reciclable PET té un millor cicle de vida que el vidre reciclable en alimentació. Sent el vidre un material costós de transportar i de reciclar, hauria de gestionar-se prioritzant la seva recollida selectiva per rentar-se i reutilitzar-se.

La llet és dolenta per als adults

Aquest és un dels grans mites al voltant de la nutrició. I és fals. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ho deixa molt clar: “La llet i els productes lactis són la principal font de calci de la dieta; per això, són molt recomanables en totes les edats.” De manera semblant s’expressa la Societat Espanyola de Nutrició: “La llet i els productes lactis són aliments de gran qualitat nutricional, tenen pràcticament tots els nutrients i, utilitzats en quantitats apropiades, són importants per al manteniment de la salut present i futura. Un adult n’ha de prendre entre dues i quatre racions al dia. És molt difícil que una persona cobreixi els requeriments de calci sense prendre productes lactis.” Encara que matisa: “En la població adulta és recomanable el consum de lactis baixos en greix, pel seu contingut més baix d’energia, d’àcids grassos saturats i de colesterol.”

Biodegradable i compostable volen dir el mateix

Sovint se solen confondre els termes biodegradable i compostable. Tot i que d’entrada poden semblar el mateix, no ho són. El terme biodegradable, molt estès darrerament quan es parla de determinats materials bioplàstics dels envasos, no implica que sigui compostable. Compostable vol dir que aquests materials es poden degradar sense deixar residus en un curt període de temps i en unes condicions controlades d’humitat, temperatura de l’oxigen i microorganismes per esdevenir compost que es pugui tornar a la natura per tancar el cercle. Per tant, per assegurar que un material biodegradable és compostable ha de tenir un certificat de compostabilitat, ja sigui home compost (a la llar) o en condicions industrials, quan es necessiten processos més complexos i a altes temperatures per esdevenir compost.